Inici > Exposició Permanent > Consideració general sobre l'exili
CatalàEspanyolFrancèsAnglès
 

Consideració general sobre l'exili


EXPOSICIÓ PERMANENT

 


La temàtica de l'exposició permanent, que és la més extensa i el reclam bàsic del museu, està dedicada a l'exili republicà del 1939, als seus antecedents i a les seves repercussions més immediates. Elaborada en funció de públics molt diversos, aquesta exposició posa a disposició dels visitants diversos nivells de lectura que permetin una major o menor complexitat interpretativa sense apartar-se en cap moment del rigor científic. Naturalment, es parteix del principi que el rigor no ha d'estar renyit amb l'amenitat. Així, els recursos audiovisuals i les diferents formes d'escenificació s’han fusionat amb d'altres de més tradicionals com poden ésser els panells explicatius o l'exposició de documents originals de gran interès històric.

Pel que fa als continguts, el projecte museogràfic, redactat pels historiadors Enric Pujol i Jaume Santaló i dissenyat per l’escenògraf Sr. Ignasi Cristià, consta d’una exposició permanent dividida en cinc àmbits diferents:



  1. L’exili: passat i present


Al llarg de la història moltes persones, ja sigui de manera individual o en grup, s’han vist obligades a abandonar el país de la seva nacionalitat i/o de residència per motius ètnics, religiosos, nacionals, pertinença a un determinat grup social o per defensar determinades opinions polítiques. Són el que hom anomena refugiats, expatriats, exiliats, emigrats (que no emigrants)... Les migracions polítiques han estat i són, malauradament encara avui, una constant en la història de la humanitat.


D’ençà l’expulsió dels jueus el 1492, tenim documentats exilis de signe divers que afectaren jueus, protestants i moriscos en els segles XVI i XVII , austracistes i jesuïtes en el segle XVIII, afrancesats, liberals, carlistes, progressistes... en el XIX i primeres dècades del XX fins arribar a l’exili republicà de 1939, considerat com l’exili per antonomàsia. El seu volum, es calcula que prop de mig milió de persones van travessar en un primer moment la frontera francesa, la seva composició sociològica, amb un nombre rellevant d’intel·lectuals, l’activa vida associativa d’aquests exiliats als països d’acolliment, especialment França i Mèxic, la seva durada... el converteixen en un fenomen únic en la història de l’Estat espanyol i, particularment, de Catalunya. Però l’exili dels republicans no es va acabar al 1939. La repressió política i policial al llarg de tota la dictadura franquista va obligar, al llarg de les gairebé quatre dècades de dictadura, a la sortida forçada del país de persones, la majoria vinculades a la lluita antifranquista, que arribaren a témer per la seva vida en territori espanyol.

 


Com s’ha remarcat, les migracions polítiques han estat i són encara una constant en la història de la humanitat. El desenllaç de la Segona Guerra Mundial va suposar un abans i un després en la protecció diplomàtica dels refugiats. Al 1950, cinc anys després de la fi del conflicte bèl·lic a Europa encara hi havia centenars de milers de persones que es desplaçaven sense un destí concret o que malvivien en campaments improvisats. Per donar resposta a aquesta crua realitat el 14 de desembre de 1950 es creà l’Alt Comisionat de les Nacions Unides pels Refugiats – ACNUR. Uns mesos més tard a Ginebra es reunien els delegats de 26 Estats que, després de setmanes de negociacions, el 28 de juliol de 1951 van adoptar la Convenció de 1951 sobre l’Estatut dels Refugiats (
http://www.acnur.org/biblioteca/pdf/0005.pdf) que seria modificat en part amb el Protocol de 1967 (http://www.acnur.org/biblioteca/pdf/0003.pdf).


L’ACNUR fou creat amb un mandat de tres anys, període temporal que es considerava suficient per a resoldre aquella crisi humanitària. Tot i que amb el temps la natura dels conflictes i de les tensions s’ha anat modificant, l’ACNUR continua treballant avui, gairebé sis dècades després de la seva creació, ajudant a milions de persones que gràcies a la seva intervenció i protecció han aconseguit reiniciar la seva vida en un altre Estat.

 

 

 

 




http://www.acnur.org/publicaciones/SRM/indicepdf.htm