Inici > Exposició Permanent > Guerra, derrota i retirada
CatalàEspanyolFrancèsAnglès
 

Guerra, derrota i retirada


El triomf electoral a les principals ciutats espanyoles de les forces polítiques republicanes el 12 d’abril de 1931 va suposar l’enfonsament definitiu de la monarquia d’Alfons XIII i el naixement de la II República espanyola, que seria proclamada el 14 d’abril. El mateix dia, unes hores abans Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar unilateralment la República Catalana dins d’una hipotètica confederació ibèrica. Finalment, el dia 17 d’abril, el govern provisional espanyol va arribar a un pacte i la República catalana va adoptar el nom de Generalitat, quedant integrada com a govern autònom dins la República espanyola.

 

L’Espanya de 1931 tenia tot un seguit de problemes a resoldre heretats del segle XIX que implicaven reformes agràries i militars i fer front a qüestions no menys polèmiques en l’àmbit religiós i territorial. Aquests canvis necessaris, però no per això menys conflictius, cal contextualitzar-los en el marc de la crisi econòmica i social de l’Europa dels anys trenta.

 

Les polítiques reformistes republicanes generaren el descontentament de part de la societat espanyola i de sectors que fins aleshores havien estat claus en la seva governabilitat, especialment l’Exèrcit. El 17 de juliol de 1936 es va produir una insurrecció militar al Marroc que l’endemà arribaria a la península. Era l’inici de la Guerra Civil espanyola. A Catalunya, com en altres zones de l’Estat, el fracàs de la rebel·lió militar va causar el col·lapse de l’administració republicana i, alhora, es va desencadenar una revolució social que durant els primers mesos del conflicte va conduir a la persecució i assassinat de persones de significació conservadora i/o catòlica. Tant la República espanyola com la Generalitat van intentar i aconseguiren en part, tot i el desgavell regnant, salvar moltes vides de persones considerades de dretes. Normalment se’ls va facilitar la sortida cap a França i Itàlia i, finalment, la majoria anaren a raure a l’Espanya franquista. D’aquest fet se n’ha parlat com l’ exili blanc de 1936.

 

Al llarg de la contesa militar, que va durar prop de tres anys, centenars i milers de persones abandonaren les seves llars i amb poques pertinences es desplaçaren pel territori peninsular. Alguns fins i tot abandonaren el país, per terra o per mar, en funció de l’evolució dels fronts. Però fou sobretot el desenllaç de la Batalla de l’Ebre i l’ofensiva franquista sobre Catalunya a finals de 1938 i principi de 1939 el que propicià el gran èxode de prop de 500.000 persones, militars i civils que defensaven la República, cap a la frontera francesa, una tragèdia humana sense precedents en la nostra història.

 




Pas de la frontera febrer 1939

 

La polarització de les posicions polítiques de l’Europa dels anys trenta, exemplificada durant la Guerra Civil espanyola entre el govern legítim de la República, que va rebre el suport condicionat de la URSS i la solidaritat de les Brigades Internacionals, i el bàndol nacional, amb el suport de l’Alemanya nacionalsocialista i de la Itàlia feixista de Mussolini, tingué també la seva plasmació en la producció artística i propagandística. En l’Europa dels anys trenta del segle XX, la radicalitat ideològica arribava a tots els àmbits, especialment en aquells que tenien un potencial comunicacional com les arts, la premsa, el cinema o la ràdio. La mateixa Generalitat de Catalunya ja a principi de la Guerra Civil es va adonar que havia de disposar d’un aparell de propaganda propi, que va ser creat per decret de 3 d’octubre de 1936 amb el nom de Comissariat de Propaganda.

 

A l’empara d’aquest organisme, adscrit a la Presidència de la Generalitat i dirigit pel periodista Jaume Miravitlles, s’edità, ja a partir del 18 d’octubre de 1936, un butlletí d’informació en diversos idiomes sobre l’evolució del conflicte sota el títol “Comunicat de premsa”, així mateix també es publicaren cartells de propaganda, auques satiricopolítiques i s’organitzaren exposicions. En l’àmbit cinematogràfic la producció i projecció de noticiaris es vehiculà a través de la creació de la productora Laia Films; també es van fer campanyes radiofòniques destinades tan al front com a la rereguarda... En part, gràcies a aquest Comissariat de Propaganda han arribat fins als nostres dies fotografies, cartells, escultures... que han acabat formant part del nostre imaginari col·lectiu sobre la Guerra Civil espanyola convertint-se en una espècie d’icones d’aquesta. Icones que com el Guernika de Picasso hom ja no pot destriar d’aquest episodi de la nostra història.