Inici > Programació Cultural > Futures > Exposicions Temporals > Detalls - Exposició "El Món dels vencedors" d'Ignasi Prat
CatalàEspanyolFrancèsAnglès
 

Exposicions Temporals

Esdeveniment 

Títol:
Exposició "El Món dels vencedors" d'Ignasi Prat
Quan:
07.07.2017 - 07.07.2017
Categoria:
Exposició Temporal Actual

Descripció

Exposició "El Món dels vencedors" d'Ignasi Prat

MUME, del 7 de juliol al 29 de novembre de 2017

Inauguració: Divendres, 7 de juliol de 2017 a les 19h


L'exposició El món dels vencedors és un projecte multidisciplinar d'investigació sobre la repressió del franquisme i els privilegis dels seus alts càrrecs. Mitjançant la fotografia es mostra l'estètica i l'arquitectura del poder franquista, a través de les residències oficials dels màxims responsables del règim.

La mostra, comissariada per Àlex Brahim, reuneix una selecció d'imatges d'Ignasi Prat, que utilitza aquest suport per fer una activitat d'arqueologia del franquisme basada en la recuperació estètica de les residències dels màxims responsables de la repressió. Les fotografies també donen compte dels béns immobles i ofereixen un recorregut arquitectònic a cavall del gust personal i la construcció simbòlica del franquisme.


El món dels vencedors utilitza la fotografia com a suport a una activitat d’arqueologia del franquisme basada en la recuperació estètica de les residències dels màxims responsables de la repressió, que pren com a motiu forçós la frontera. Els valors dels personatges es troben projectats en els diferents motius del límit residencial, com els portals, les façanes i vistes més generals. Les fotografies també donen compte del béns immobles i ofereixen un recorregut arquitectònic a cavall del gust personal i la construcció simbòlica del franquisme.

 

 


A partir de la inquietud generada per la novel·la Mala gente que camina de Benjamín Prado (Alfaguara, 2006), motivat per la brutalitat de la repressió franquista i sobretot per la impunitat irreversible de què ha gaudit, Ignasi Prat s’endinsa en una arqueologia històrica del franquisme basada en la recuperació estètica de les façanes de les cases dels màxims responsables del règim i la repressió que aquest va dur a terme.

La primera etapa del projecte ha estat aconseguir les actes de defunció dels implicats, amb les adreces dels llocs on van residir abans de la seva mort. Després, buscar aquests llocs per la geografia espanyola, identificar-los i fotografiar-los. Prat s’apropia d’una imatge que, més que un record, és un plec espacial i temporal d’un instant polític que perviu camuflat al fet històric, i ens mostra aquests refugis velats del poder, els quals sobreviuen a la biografia dels seus propietaris i alberguen, per als seus successors, un lloc i les prebendes que hi estan associades.

L’autor opta, doncs, per subratllar, amb perspicàcia i subtilesa, l’absurditat en què es fonamenta la història oficial. Un manifest clar de ruptura generacional —els qui no van viure el règim— que s’endinsa en l’actual economia de l’experiència sígnica i que converteix els retrats del món dels vencedors en el lloc mateix on es posa en crisi aquest relat dels vencedors, que per consens va garantir la immunitat d’aquest món i la seva permanència, i el silenci del relat dels vençuts.

Aquesta revisió dels postulats estètics del règim, simbòlicament elementals com a autorepresentació, a partir d’allò obertament visible dels seus espais d’intimitat, suposa un gir pervers, una cara B de la seva imatge, que exerceix des de la justícia poètica un compromís amb els deutes del passat que el present encara reclama. Una pràctica cultural crítica que es nodreix de la historiografia i de l’arxiu, vinculats a una producció fotogràfica rigorosa que utilitza el mitjà fotogràfic i la seva funció mnemònica com a dispositius de contrasentit: la transmissibilitat de la fotografia com a actualització disruptiva i no com a continuïtat. A mig camí del llenguatge visual i la narrativa històrica, aquesta fusió entre el discurs polític i l’estètic suposa un acte de responsabilitat semiòtica amb l’òptica, entesa com a punt de vista fàctic del fet fotogràfic, però també com a espai ètic d’aproximació al fet històric.

Amb el subtítol de Saló de l’exili, en una exposició que té lloc en un emplaçament ple de significat per tractar-se d’un museu dedicat a la memòria històrica de la Guerra Civil i especialment al fenomen concret de l’exili, l’autor fa una referència, amb la disposició de les peces en sala, als salons d’art de París dels segles XVIII i XIX, com a origen del saló d’art del franquisme. A més, el repertori expositiu es complementa amb una selecció de material gràfic i de comunicació de les mostres anteriors i un mapa d’ubicació de les residències a l’Estat espanyol.

Tanmateix, El món dels vencedors, encara actiu com a procés, adoptarà formats diversos o subtítols complementaris per generar noves lectures i dispositius en funció del grau de desenvolupament del projecte i el context que aculli cada exhibició. Un procés artístic obert que és també un mitjà històric provisional: una manera de mantenir present la urgència d’allò que encara resulta expectant.

Ignasi Prat (Sant Esteve de Palautordera, 1981). Màster en producció i recerca artística per la Universitat de Barcelona, llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, Postgraduat en fotografia per IDEP (Escola Superior d’Imatge i Disseny), Graduat superior en fotografia per l’Escola GROC i especialista en fotografia de viatges i d’autor per IEFC (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya). Partint de motivacions polítiques i temes del seu interès, el seu treball proposa un discurs polític-estètic que conjuga la consciència de la teoria cultural i el domini de la pràctica fotogràfica, concretant-se principalment en produccions seriades, tot i que fa ús puntual de la instal·lació, reapropiació d’imatges, intervencions en l’espai públic o vídeo. Ha obtingut beques de BCN Producció, Vegap, Sala d’Art Jove, Can Felipa Arts Visuals, UNZIP del Prat de Llobregat o l’Arxiu Comarcal Urgell i guardons com el premi visionats del festival Photoalicante, el Premi d’Arts Plàstiques Ciutat de Manacor, Jeune Creation Europeenne Biennale, el primer premi en fotografia del Certamen Pancho Cossío de Santander, segon premi Certamen Joven de Artes Plásticas de Granada, tercer premi Certamen de Artes Plásticas Diputación de Ourense o el premi nacional de fotografia València Crea. Actualment esta representat per la galeria Addaya i ha estat inclòs en la publicació Arte español contemporáneo (1992-2013), editada per La Fábrica sota la direcció de Rafael Doctor.

Més informació del projecte i l'exposició a:

www.elmundodelosvencedores.com