Exposició Gent de re de Francesc Abad

Del 22 de febrer al 6 d'octubre de 2024

Inauguració el dijous 22 de febrer a les 18h.

 

Exposició retrospectiva de l'obra de Francesc Abad, referent de l'art conceptual, amb l'adaptació d'obres anteriors i obra de nova creació.

En els terrenys que ens ocupen, només hi ha coneixement en forma de llampec. 

El text és la llarga tronada que ve després

Walter Benjamin, Das Passagen-Werk («Llibre dels passatges»)

cartell fb i x

Francesc Abad (Terrassa, 1944). Fill de republicans represaliats pel franquisme, Francesc Abad va créixer en una ciutat tèxtil com Terrassa i en una casa de treballadors que seguia el model dels anomenats casals anglesos, amb un pati i un arbre on s’explicaven històries com una forma de transmissió de la memòria oral. Als 14 anys, va començar a treballar com a representant de teixits fins que, l’any 1972, una beca i un viatge a Nova York el van acabar de convèncer per decantar-se cap a la creació artística. Amb una pintura inicial en l'òrbita de Barnett Newman, aviat va optar per l’art conceptual.

Les seves primeres accions, iniciades l’any 1972, es centraven en el cos i en els quatre elements. Abad va formar part del Grup de Treball (1972-1975), impulsor del conceptualisme a Catalunya i molt crític amb el franquisme, i va participar en esdeveniments col·lectius a la Llotja del Tint de Banyoles, a Tarragona i Terrassa (Informació d’Art, 1973) o la 9ª Biennal de París (1976).

Ja als vuitanta, va incorporar la instal·lació i es va interessar per conceptes com memòria, cultura, exili i paisatge, adoptant com a mètode de treball els projectes de llarga durada i la noció d’arxiu. Des de llavors, s’ha situat en l’estela oberta per pensadors fonamentals del segle XX com Walter Benjamin, Hannah Arendt, Ernst Bloch o Theodor Adorno. Juntament amb la memòria de l’Europa contemporània, Abad ha dut a terme una reflexió centrada en el treball i la fàbrica, i en nocions com fordisme i subalternitat.

Si bé ha participat en exposicions arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol i també a Berlín, Frankfurt, Grenoble, La Haia o Marsella, sempre s’ha vinculat al territori treballant en espais com el Goethe Institut i la Sala Metrònom de Barcelona, Espais de Girona, Sala Muncunill de Terrassa, la Panera de Lleida, ACVic de Vic i el Museu de Granollers, on ha estat durant anys artista resident.

L’any 2022, Abad projecta una intervenció permanent al Parc del Campus Diagonal-Besòs de Barcelona: Bosc d’empremtes. Partint de les empremtes dactilars de les persones afusellades pel franquisme en aquest punt de la ciutat i d’un treball realitzat anteriorment (El camp de la Bota, 2004-2007), l’artista proposa, a la manera benjaminiana, “passar el raspall a contrapèl per treure l’oblit de la història”.

El projecte expositiu Gent de re recupera una part significativa de la trajectòria artística de Francesc Abad, construïda com un assaig sempre en curs. El títol tradueix lliurement l’expressió francesa gens de rien, que, entre d’altres significats, s’utilitza per designar persones socialment ignorades. Per a aquesta exposició, Abad ha reunit treballs destacats a l’entorn de nocions que travessen la seva obra d’una manera transversal com memòria, barbàrie, exili, Europa o democràcia, concepte que obre i tanca la mostra. En tots ells hi ressona una manera de treballar pròpia i que transita entre la intuïció, la poesia, el testimoni i el pensament crític. Mirats en conjunt, mostren una gran fidelitat a textos de pensadors fonamentals del segle XX com Walter Benjamin, Hannah Arendt, Simone Weil, René Char, Paul Celan o Anna Akhmàtova.

Gent de re parla d’exiliats, de desplaçats o d’apàtrides, una modalitat de subjecte, com va acotar Hannah Arendt, que s’instaurà al segle XX i que, ja ho podem dir, el segle XXI no ha estat capaç de refutar. Són aquells qui, havent perdut la condició de ciutadans, han perdut també la pertinença a un món comú. Abad tanca la mostra convidant a una reflexió sobre la nova condició d’exiliat que viu el paisatge, un dels grans reptes que tenim al davant.

Text: Cristina Masanés

Més informació a:

Article Francesc Abad: l’art com una figura del pensament, de Cristina Masanés a Revista de Girona núm. 339 (Agost 2023).

Web de Francesc Abad  

Abad-Benjamin. Correspondències. Un muntatge mural sobre l'obra de Francesc Abad (per Lupe García i Klaudia Kalász)  

Block WB. La idea d'un pensament que crea imatges

Projecte Ernest Block. Espai per a la utopia

Projecte Camp de la Bota (MACBA, 2004)

Retrat autobiogràfic de Francesc Abad

L’obra de Francesc Abad: Activitats individuals i participacions col·lectives 1971-2016

Literatures de l'exili (2006-2008)

visita virtual banner cat1 250p

StorymapCAT

WebdocCAT

mcp

Agenda

<<  <  Octubre 2023  >  >>
 Di  Di  Di  Di  Di  Di  Di