Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust 2022

Títol:
Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust 2022
Quan:
Dij, 27. Gener 2022
Categoria:
Altres Activitats Històric

Descripció

Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust 2022

Activitat amb alumnes de 1r de Batxillerat de diferents Instituts de Secundària de la Comarca de l’Alt Empordà, concretament, l'INS Alexandre Deulofeu, l'INS Olivar Gran, de Figueres, i l'INS Vilafant.

Dijous, 27 de gener, a la Sala de la Societat “La Unió Jonquerenca”

El 27 de gener -efemèride de l’alliberament d’Auschwitz- és la data designada per Nacions Unides com el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust.

Enguany es compleixen 77 anys de l’alliberament del camp d’extermini on els nazis van assassinar més d'un milió de persones en poc més de quatre anys.

Organitzats pel MUME i el Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust, tindran lloc dos actes commemoratius, un el dijous 27 i un altre el 29 de gener, en relació al retorn d'objectes del deportat Josep Vergés als seus familiars.

 

Programa de l'acte de dijous 27 de gener:

10:00-10:15. Benvinguda i presentació (Sònia Martínez, Presidenta del Consorci del MUME, alcaldessa de la Jonquera i Presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà)

10:15-10:30. Presentació del GdT Exili, Deportació i Holocaust

10:30-10:45. Xerrada d'Enric Pujol (Historiador i director del MUME) i torn de preguntes

10:45-11:15. Esmorzar

11:15-11:30. Vídeo espelmes

11:30-13:30. Visites al MUME 

 

Retorn dels objectes del deportat Josep Vergés Font a la seva família

Dissabte, 29 de gener, a 12h, al MUME.

Amb motiu del Dia Internacional de Commemoració de les víctimes de l’Holocaust 2022 tindrà lloc el dissabte 29 de gener l’acte de retorn de les pertinences de Josep Vergés, concretament un rellotge i un anell, que procedeixen del Camp de concentració de Neuengamme (Alemanya) i que han estat conservades als Arolsen Archives (Bad Arolsen, Alemanya).

L’any 2020 va tenir lloc al MUME l’exposició “Memòria robada”, en què s’explicaven les diferents campanyes dels Arolsen Archives per retornar les pertinences conservades als antics fons de l’ITS (International Tracing Service) de deportats als camps nazis. Des de 2018 s’han retornat objectes a unes 40 famílies que encara desconeixien l’existència d’aquestes pertinences dels seus familiars exiliats i deportats.

És el cas de Josep Vergés Font, nascut a Sales de Llierca (Garrotxa) el 1918. Després va viure a Serrallonga (Alt Vallespir) i, durant la Segona Guerra Mundial, va participar a la Resistència. Vergés havia fet d’enllaç, havia ajudat molts homes i dones de les Forces Françaises Livres (FFI) a creuar la frontera i recollia informació militar dels alemanys que hi havia en aquella zona de la Catalunya Nord. Posteriorment a la seva detenció va ser traslladat a la presó de Compiègne-Royallieu, a França, i dies després, als camps de concentració alemanys, concretament, en el seu cas, al camp de concentració de Neuengamme (Hamburg), al nord d’Alemanya, el 21 de maig de 1944. Va ser un dels més de 2.000 presoners d’aquest gran trasllat. Als Arxius Arolsen s’han conservat el seu rellotge de polsera i el seu anell amb les inicials JV (Josep Vergés), que portava en el moment de la detenció.

Vergés va rebre el número de presoner 30.669. Segons el certificat de defunció, va morir a Neuengamme l’1 de març de 1945, oficialment per una insuficiència cardíaca i un catarro intestinal. Segons el testimoni d’un altre deportat polític, que recull una carpeta localitzada al Service Historique de la Défense (SHD) de Vincennes, a prop de París, va morir el 28 de febrer de 1945, totalment consumit, a la barraca número 16. La tomba de Josep Vergés és a Jammertal (Salzgitter, Baixa Saxònia, Alemanya), un cementiri que es va crear expressament el 1943 per enterrar-hi els milers d'homes i dones que van morir en aquest camp i els seus subcamps treballant com a esclaus per a l'economia nazi.

La família de Josep Vergés, els seus nebots, han sigut localitzats a finals de 2020, gràcies al grup d’investigadors liderat per Cris Capó i Mercè Casademont, que han fet una intensa recerca sobre els deportats de la Garrotxa, a Sant Llorenç de Cerdans (Alt Vallespir) al Departament dels Pirineus Orientals.

Francesc Vergés, un dels nebots del Josep que continuen vivint a França, molt a prop de Costoja, a Sant Llorenç de Cerdans, explica que fins fa ben poc no en sabien res, de l’oncle: “Els pares tan sols ens havien explicat que l’havien detingut els alemanys i que havia desaparegut. La meva àvia el va estar buscant però no se’n va saber mai més res -diu el Francesc-. A casa deien que passava tot sovint la frontera perquè festejava amb la noia d’un mas de l’altra banda”.

L’acte comptarà amb la presència dels familiars i de les investigadores que van fer la recerca i de representants institucionals del Departament de Justícia.

 

Més informació sobre Josep Vergés Font:

Article "Josep Vergés. El garrotxí que no va tornar mai més de Neuengamme", de Sílvia Marimon (Diari ARA, 21.01.2021)

Article "L'equip d'investigació de deportats garrotxins aconsegueix tancar la història de Josep Vergés Font" (Diari  "Garrotxa Digital", 25.01.2021)

Fitxa de Josep Vergés (Arolsen Archives)

Exposició "Memòria Robada" (Informació Sàpiens)

Exposició "Memòria Robada" (Informació MUME)

visita virtual banner cat1 250p

StorymapCAT

WebdocCAT

mcp

Agenda

<<  <  Març 2024  >  >>
 Di  Di  Di  Di  Di  Di  Di