Exposició: J’est un je, de Simeón Saiz Ruiz

Títol:
Exposició: J’est un je, de Simeón Saiz Ruiz
Quan:
Dis, 27. Març 2010 - Diu, 23. Mai 2010
Categoria:
Exposició Temporal Històric

Descripció

Exposició J’est un je de Simeón Saiz Ruiz.

Pintures de víctimes de les guerres Balcàniques a partir d’imatges aparegudes als mitjans de comunicació.

 

Durant els mesos d’abril i maig, es va poder veure al Museu Memorial de l’Exili l’exposició temporal “J’est un je” de Simeón Saiz Ruiz. En aquesta exposició es presentà una part del projecte en curs del mateix nom, “J’est un je”. En concret, es tracta d’ un treball artístic iniciat per Simeón Saiz l’any 1996 i que té una continuïtat fins a l’actualitat. El pretext d’aquesta creació plàstica és la realització de pintures de víctimes de les guerres balcàniques dels anys noranta a partir d’imatges aparegudes als mitjans de comunicació. Aparentment, l’obra recorda la clàssica pintura de guerra decimonònica de grans dimensions, que incorpora, però, els trencaments estilístics del segle XX.

Tanmateix, l’operació pictòrica va més enllà. Simeón Saiz ha creat una obra monumental i imprescindible tant des d’un punt de vista estètic com ètic. Es tracta d’un procés artístic que qüestiona formes i mecanismes de representació comuns i molt presents en l’esfera pública actual  i, a més,  treu a la llum els usos i manipulacions a què se sotmeten els conflictes bèl·lics i,  de manera específica, el tractament visual de què són objecte les víctimes, sobretot civils, en el món mediàtic i comunicacional. Així mateix, ens interpel·la a nosaltres, els espectadors, sobre la nostra “capacitat” de conviure amb tanta barbàrie. El mateix Simeón Saiz assenyala: “[...] si la primera pregunta que llancen aquests quadres és: ¿qui va matar les persones que hi apareixen? Una altra igualment pertinent seria: ¿com som capaços de viure amb aquestes imatges?”

Les pintures d’aquest artista, doncs, ens aporten una mirada reflexiva sobre les imatges que ens arribaven dels diferents conflictes civils que es van lliurar al territori de l’Ex-Iusgoslàvia durant la dècada dels anys noranta. Unes imatges que durant anys hem pogut veure a la premsa i als mitjans audiovisuals: columnes de refugiats, cadàvers, ferits, mutilats...  de bosnians, croates, serbis o kosovars. Cal recordar per exemple que, en el cas concret de Bòsnia, el conflicte civil va implicar que dos terços de la població hagués d’emprendre el camí de l’exili. Sens dubte, estem al davant d’una producció artística que es configura a partir d’una gran exigència estètica i que posa de relleu les carències que afecten la transparència informativa tot i que, com és sabut, vivint immersos en un món en què estem inundats per les imatges i la informació.

“J’est un je” és el nom que rep la sèrie de les pintures. Un títol ambivalent que prové del gir al qual Simeón Saiz ha sotmès el conegut lema del poeta Arthur Rimbaud, “J’est un autre” (Jo és un altre). Si bé la frase original del cèlebre escriptor francés del segle XIX reflectia la dissolució del “jo” en la complexitat de la modernitat i la urbanització i, per tant, per sempre més condicionat per les influències externes i la diversitat d’una vida que deixava enrere les “certeses” de la tradició, el lema invertit, “J’est un je “ (Jo és un jo) adquireix una altra doble significació. D’una banda, remet irònicament als perills que comporten l’adopció d’un individualisme extrem i les exacerbacions identitàries agressives en un món globalitzat i en crisi permanent a la fi del segle XX i a inicis de l’actual; de l’altra, fa referència a la possibilitat que l’individu sigui capaç d’atènyer una autonomia crítica enmig de la riuada indeturable d’imatges i el devessall informatiu.

Les pintures de Simeón Saiz posen en crisi la hipotètica utopia d’una societat comunicacional transparent i ajuden a repensar la relació amb el coneixement dels fets i els esdeveniments. En aquest sentit, la traducció ampliada de fotografies de premsa, de fragments de noticiaris televisius,  en unes pintures en què la imatge no és nítida, en què abunden les distorsions del punt de vista de l’observador i els canvis de colors respecte dels originals,  li permeten congelar i cubicar la història per tornar-la a fer reaparèixer per mitjà d’una mirada descontaminada visualment i, així, convidar a la meditació sobre la deformació que afecta el règim de realitat que, sovint, es camufla sota l’afany d’objectivitat i exactitud de l’univers comunicatiu.

Els títols amb connotació tan objectiva com, per exemple,  “Víctimas de bombardeos serbios a zona croata por encima de las posiciones bosnias en Mostar. (A partir de imagen aparecida en Tve-1)”o “Seis niños murieron ayer en Sarajevo alcanzados por el fuego de los morteros cuando jugaban con sus trineos en la nieve, sábado 22 de enero de 1994. (A partir de fotografía de Reuters)”, contrastats amb un estil pictòric que sovint desfigura el referent visual, guien l’observador vers la realització d’un exercici d’imaginació reflexiva. Una operació que ajuda a activar les potencialitats critiques enfront el procés d’assimilació de la proliferació incessant de les tantes i tantes imatges que circulen per l’univers mediàtic. Cosa que podria contribuir a fer disminuir la insensibilització de les retines i de les consciències que, amb freqüència, exhibeixen els espectadors davant de la incivilitat i del sofriment de les víctimes que pateixen els conflictes bèl·lics i les seves conseqüències.

Exposiciódel 27 de març al 25 de maig de 2010.

Per més informació d'aquesta exposició, us podeu descarregar el document word amb la nota de premsa.

visita virtual banner cat1 250p

StorymapCAT

WebdocCAT

mcp

Agenda

<<  <  Gener 2022  >  >>
 Di  Di  Di  Di  Di  Di  Di