El 2010 es posa en marxa aquesta exposició permanent sobre l'exili cultural català encarregada per l'Ajuntament d'Agullana al comissari Enric Pujol i al dissenyador i artista Marcel Dalmau. Aquest projecte va comptar amb un ajut del Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER)

 Per què Agullana?

Agullana va ser un punt clau de l'èxode republicà del 1939. Al Mas Perxés d'aquesta població, en els dies previs a la marxa cap a l'exili, hi van residir els principals responsables de la Generalitat Republicana, amb el president Companys al capdavant. Agullana, els últims dies abans del gran èxode, va acollir al President de la República Juan Negrín, l'Estat Major de l'exèrcit republicà, i entre d'altres institucions les ambaixades de Mèxic i la URSS. 

En el vessant cultural, i d'aquí la importància d'aquesta població en aquells dies, molts intel·lectuals i creadors culturals catalans van establir-se al Mas Perxés al costat dels representants republicans. Aquests dies han estat immortalizats per l'intel·lectual i polític Antoni Rovira i Virgili en la seva obra Els darrers dies de la Catalunya republicana, una de les grans cròniques de l'èxode català republicà. 

Conveni amb el Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera

Un conveni regula la col·laboració entre els dos espais. Amb la idea de sumar esforços i complementar els discursos corresponents. I afavorir que les visites a l'espai d'Agullana es realitzin sota el guiatge del personal dels serveis educatius del Museu.

Situació

L'exposició permanent ocupa tota la primera planta d'un edifici situat a la Plaça Major, davant de l'església. A la planta baixa hi ha ubicada una exposició dedicada a una troballa arqueològica excepcional: la necròpolis de l'època de transició del bronze al ferro de Can Bech de Baix. 

L'exposició. Recursos museístics

El nou espai d'exposició disposa de diferents recursos, des de documents d'època fins a mitjans audiovisuals, per donar una visió general de la qüestió que sigui sumament atractiva i assequible per al gran públic.

Tres filmacions

En aquest sentit, cal remarcar les tres filmacions fetes pel realitzador Gerard Bagué. La primera, que té com a títol "l'exili cultural català de 1939", recull l'opinió de diferents especialistes sobre aquesta qüestió.  La segona, titulada L'exili literari: "Testimoniatge, reflexió, creació..." és una petita antologia de textos escollits dels autors més importats que es veu complementada per les fotografies de Georges Bartolí i Sandra Genís. La tercera, "Art exiliat", és un repàs dels artistes plàstics catalans que millor van recollir, en la pròpia obra, l'experiència de l'exili o que més en van quedar afectats (J. Franch Clapers, J. Subirats, Josep Bartolí, Carles Fontserè, Josep Renau, Helios Gómez, Joaquim Vicens Gironella, Virgili Batlle, Joan Jordà...). 

Artistes actuals

També s'ha tingut en compte la mirada que diferents artistes actuals han realitzat sobre de l'exili i per això s'han integrat a l'exposició treballs d'Isabel Banal, Sandra Genís, Georges Bartolí, Alfred Mauve, Joan Barbarà o Miquel Duran.

Àmbit 1: Instal·lació

Aquest espai introductori permet que el públic, des del moment que puja l'escala, ja es trobi immergit en la temàtica que ens ocupa. És una instal·lació que utilitza una potent imatge extreta d'una portada de la revista Ressorgiment (obra de Francesc Domingo) a la paret frontal i la reproducció de diferents portades de llibres editats a l'exili en les partes laterals (extretes de la Biblioteca del Port de la Selva. Fons Hipòlit Nadal Mallol). Un cop pujada l'escala, una gran vitrina amb armes d'època, vol evidenciar que, un cop acabada la guerra, fou la cultura que es convertí en la gran eina de resistència, en detriment de les armes.

Àmbit 2: L'Albera, territori d'exili

En el replà, l'espai és dedicat al territori que acull l'exposició. Un mapa de banda i banda de l'Albera mostra els principals noms que van tenir a veure amb el tema que ens ocupa. A la vitrina, es dedica una atenció especial a Mas Perxés, amb una foto d'Alfred Mauve i testimonis d'escriptors rellevants. Una instal·lació de les escultures d'Isabel Banal completa l'àmbit.

Àmbit 3: Un exili fructífer

Els plafons estan dedicats a explicar les principals etapes de l'exili cultural. Les frases de la part alta de la paret, que també es troben a la resta d'àmbits, serveixen de reforç. A la primera pantalla que trobem s'hi pot veure la primera gravació, la dedicada a les característiques generals. A les vitrines, hi ha exemplars originals de les principals publicacions de l'exili

Àmbit 4: Ensenyament, ciències socials i pensament

La idea principal ens la dóna el text que encapçala l'àmbit: A l'exili va marxar la “flor i nata” de la intel·lectualitat catalana, que era ben conscient de l'intent de genocidi cultural que el franquisme volia imposar. Un dels sectors més afectats fou el de l'ensenyament. No en va, la renovació i catalanització de tots els nivells educatius fou una de les realitzacions més brillants de l'etapa republicana. Per sort, molts mestres, professors, filòsofs, historiadors, geògrafs, metges, intel·lectuals... van poder fer aportacions decisives als països que els acolliren i van poder rebre la influència directa dels corrents renovadors sorgits després de la Segona Guerra Mundial. A les vitrines s'ha pogut aconseguir material realitzat pels mestres que van fer classe a una gran quantitat d'adults reclosos en els camps de concentració francesos

Àmbit 5: Arts i lletres

Una secció d'aquest àmbit està dedicada a la literatura d'exili, que comptà amb autors/es i obres de primeríssima línia (Pompeu Fabra, Josep Carner, Carles Riba, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, J. Amat- Piniella, Bladé Desumvila, Xavier Benguerel...). En el monitor de l'entrada s'hi mostra la gravació antològica que hem esmentat al principi. En els plafons i vitrines s'ha procurat mostrar l'excel·lent maridatge que va existir entre escriptos i artistes plàstics.

En la gran pantalla de la paret del fons de la sala s'hi projecta la tercera de les gravacions realitzades, la dedicada a l'art exiliat. En la paret del costat, en vitrina, hi ha dibuixos originals de Josep Narro, Molné i Guasp.  En un espai cantoner de la sala hi ha un petit apartat dedicat a la música, on despuntà la figura de Pau Casals.

 

Més informació:

Ajuntament d'Agullana: 972535206

MUME: 972556533

visita virtual banner cat1 250p

StorymapCAT

WebdocCAT

mcp

Agenda

<<  <  Març 2024  >  >>
 Di  Di  Di  Di  Di  Di  Di